full 65 -12-11-2010-C

D’aquests dies
La setmana tràgica i l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia, 100 anys després. Divendres “La Massa” ens portà el Dr. Pere Solà Gusinyer, catedràtic de la UAB per parlar-nos de la setmana tràgica i de Francesc Ferrer i Guàrdia. Per entendre la Setmana Tràgica el professos Solà, ens situà en el context polític, social, laboral i religiós en aquell moment a Catalunya i Espanya, que aleshores vivia en fortes tensions, desigualtats i desequilibris. Després de la Guerra de Cuba i Filipines, perdent les colònies, vivia també el conflicte bèl·lic amb el Marroc, tot plegat, a més de la pèrdua econòmica i humana, portà a la frustració per com es tractava als soldats, i també pel sistema injust de mobilització militar, que només afectava i mobilitzava als joves de condició més humil. La gent passava gana i patia de manca de recursos i moltes dificultats per arribar a final de mes. La presència de l’església en l’espai quotidià, en l’ensenyament, en la beneficència i els hospitals era massiva i això la feia influent en la societat d’aquell temps.
D’Isabel Villagrasa i Gel. La setmana passada també vàrem acomiadar la Isabel Villagrassa i Gel, sobretot coneguda a Vilassar per formar part de la nissaga de “La Parra”, popular botiga de queviures de “Can Llorens” que hi havia al començament de la pujada de Plaça. Dona de casa, seria i formal, formava part discretament de la comunitat, a la que darrerament es decidí a col·laborar activament tot fent mitja per ajudar amb el grup de la llana a qui més ho necessités. Tenia 86 anys. Al cel sia.
El color de la Mare de Déu. Aquests dies esperant i preparant el Nadal, ens retrobem amb Maria. Ella, allà a Natzaret, havia après a fer servir les esperances del seu poble i havia confiat en l’acció de Déu, que estima els homes i està a favor de tots, sobretot del més pobres.
Maria, és una dona senzilla, una noia de poble que diu que si , i comença i espera tot compartint i ajudant a qui més necessita. En la seva actitud prepara els camins del Senyor. És en aquest context d’Advent d’enguany, que dissabte com milers de catalans veient per TV3 la pel·lícula sobre la Mare Teresa de Calcuta, abocada en ajudar i atendre els més pobres entre els pobres de la índia, feia viure l’advent als espectadors. Ella crea una nova ordre religiosa, la de les Missioneres de la Caritat, amb un hàbit de colors blanc, signe de puresa, i blau , del color del cel, el color de la Mare de Déu. Teresa de Calcuta com tantes religioses, mares, germanes, tietes, cosines i veïnes són instrument de Pau , d’Amor i Fraternitat. Elles també preparen Els Camins del Senyor, elles són signe de l’Advent i de tot aquest entrellat amorós que ens porta a Nadal, que fa viu el Nadal.
De la Matilde Casanovas i Domínguez. Divendres acomiadàrem a la Matilde, dona de casa, coneguda, botiguera de la joieria, i que els familiars glossaren així: “Ha estimat la seva familia, i ha sabut gaudir de les coses petites de la vida, com una gran riquesa”. Tenia 84 anys. Al Cel Sia.

D’en Jaume Sayol i March. De manera gairebé sobtada ha mort en Jaume de Can Sayol, que treballà de pagès, de llegums i verdures, i posteriorment en l’amorós conreu de les flors i de les plantes grasses. Molt treballador, responsable i assenyat, ha viscut intensament per la família i la feina. Home creient, fou dels qui en la seva joventut estrenà i portà el sepulcre en les populars processons del Dijous Sant. Gaudia de la conversa i la companyia i la tertúlia, i era un dels pilars de la colla del banc de plaça, de les que ja jubilat participava cada matí. Tenia 75 anys. Al Cel Sia

Xavier Vilà